El nido de la urraca

Aprofitant el material recopilat per la nostra companya Mª Carmen García-Martínez, estudiem 5 cariotips humans.   Descarregar document d'introducció, fitxa per fer el cariotip i casos   Material necessari: tisores i cola   Los 15 síndromes cromosómicos más importantes    

Visibilitzar els bacteris que existeixen al nostre al voltant és senzill utilitzant plaques preparades amb mitjans de cultiu que podem comprar per internet ( Agar TSA Bacterias Mesófilas ) Per a facilitar el creixement és recomanable utilitzar l'estufa de cultiu , un equipament molt comú en els laboratoris escolars. Caben moltes activitats utilitzant aquest material, en el nostre cas hem utilitzat les plaques per a posar en evidència la presència de microorganismes també en la nostra pell i destacar la importància de la higiene en 1 ESO, a més observar les colònies ha sigut una excusa per a utilitzar la lupa binocular. Caben més activitats utilitzant aquest material: efecte dels antibiòtics, estudis de diversitat d'espècies/colònies, ....    

  Hi ha molts protocols accessibles per a extraure ADN de diferents tipus de mostres, sense anar més lluny una companya, Isabel Henares, en el seu blog GAIA , recull un protocol per a fer l' Extracció de l'ADN del plàtan Nosaltres hem  utilitzat un protocol que fa anys proposàvem en el centre i que ara he vist recollit en els materials publicats per Santillana: "Biologia i Geologia 4t ESO. Pràctiques de laboratori. Projecte Saber Fer - Extracció del teu ADN" . Un protocol molt senzill en el qual l'alumne treballa amb les seues pròpies cèl·lules i obté el seu propi ADN, la qual cosa sens dubte suposa un plus. Malgrat les limitacions del procediment, és una activitat que dona molt a parlar en classe i que sens dubte desperta l'interés de l'alumnat 

"Mirar no es tan fácil como parece" - Ad Reinhardt La dificultad del uso de microscopios y telescopios obliga a la gente a darse  cuenta de que ver no es algo  que simplemente sucede, sino algo que se debe aprender (...) Galileo, por ejemplo, tuvo que admitir públicamente que ver a través de un telescopio era complicado. Los que intentaban repetir sus observaciones se quedaban confusos y perplejo, a veces aunque el mismo Galileo les preparase su propio telescopio y se lo enfocase en la dirección correcta (...) En 1688 William Molyneux, un irlandés miembro de la Royal Society, expuso en una carta al filósofo inglés John Locke, la cuestión sobre si la visión era algo natural-innato o si debía aprenderse a ver a través de la experiencia, formulando lo que se conoce como el problema de Molyneux  (...) Supongamos que un hombre ha nacido ciego, pero ha aprendido a distinguir una esfera  y un cubo a través del sentido del tacto. Si recuperase la vista de pronto, ¿reconocería la esfe

En el verano de 1674, en la ciudad de Delft, Antoni van Leeuwenhoek descubrió, mirando a través de una minúscula lente, el mundo microscópico. Al mismo tiempo, en la buhardilla de una casa cercana, Johannes Vermeer empleaba otro instrumento óptico―una cámara oscura―para experimentar con la luz y crear así las pinturas más luminosas que el mundo ha contemplado. A partir de entonces, los avances de la física, la astronomía, la química y la anatomía abrieron paso a la ciencia moderna, transformando nuestra visión del mundo y la manera de reflejarlo. Una extraordinaria revolución que Laura J. Snyder narra con exquisita sensibilidad: la búsqueda del conocimiento a través de la mirada y la vida de dos hombres que, probablemente, nunca llegaron a conocerse.