El ojo del observador. Johannes Vermeer, Antoni van Leeuwenhoek y la reinvención de la mirada.

En el verano de 1674, en la ciudad de Delft, Antoni van Leeuwenhoek descubrió, mirando a través de una minúscula lente, el mundo microscópico. Al mismo tiempo, en la buhardilla de una casa cercana, Johannes Vermeer empleaba otro instrumento óptico―una cámara oscura―para experimentar con la luz y crear así las pinturas más luminosas que el mundo ha contemplado. A partir de entonces, los avances de la física, la astronomía, la química y la anatomía abrieron paso a la ciencia moderna, transformando nuestra visión del mundo y la manera de reflejarlo. Una extraordinaria revolución que Laura J. Snyder narra con exquisita sensibilidad: la búsqueda del conocimiento a través de la mirada y la vida de dos hombres que, probablemente, nunca llegaron a conocerse.

Comentarios

Entradas populares de este blog

ESO: Finalitats, objectius i perfil d'eixida

Al Esborrany de Decret pel qual s’estableix l’ordenació i el currículum de l’ Educació Secundària Obligatòria .: Article 4 - Finalititats de l'etapa 1. La finalitat de l'Educació Secundària Obligatòria consisteix a aconseguir que l'alumnat adquirisca els elements bàsics de la cultura, especialment en els seus aspectes humanístic, artístic, científic-tecnològic i motriu; desenvolupar i consolidar en ells els hàbits d'estudi i de treball, així com hàbits de vida saludables, preparant-los per a la seua incorporació a estudis posteriors i per a la seua inserció laboral; i formar-los per a l'exercici dels seus drets i obligacions com a ciutadans i ciutadanes. 2. El desenvolupament curricular d’aquesta etapa ha de contribuir a l’evolució personal, emocional i social de tot l’alumnat de forma equilibrada i des d’una perspectiva inclusiva, fomentant la ciutadania democràtica i la consciència global, amb voluntat d’educar persones crítiques i compromeses en la millo...

Sobre Niels Bohr y la anécdota del barómetro

"Sir Ernest Rutherford, presidente de la Sociedad Real Británica y Premio Nobel de Química en 1908, contaba la siguiente anécdota: Hace algún tiempo, recibí la llamada de un colega. Estaba a punto de poner un cero a un estudiante por la respuesta que había dado en un problema de física, pese a que este afirmaba con rotundidad que su respuesta era absolutamente acertada. Profesores y estudiantes acordaron pedir arbitraje de alguien imparcial y fui elegido yo. Leí la pregunta del examen: 'Demuestre como es posible determinar la altura de un edificio con la ayuda de un barómetro'. El estudiante había respondido: 'lleve el barómetro a la azotea del edificio y le até una cuerda muy larga. Lo descolgué hasta la base del edificio, marqué y medi la longitud de la cuerda . La longitud de la cuerda es igual a la longitud del edificio' . Realmente, el estudiante había planteado un serio problema con la resolución del ejercicio, porque había respondido a la pregunta correcta...

Treball de camp: fer un croquis

Un croquis és un dibuix que plasma de forma simplificada una imatge o alguna idea, es fan sense utilitzar instruments de dibuix ni mesures. Fer un croquis de la zona que vas a estudiar és una activitat que et permetrà fixar-te en els detalls i et resultarà molt útil per a introduir altres activitats com la realització d'un perfil, recollida de mostres, etc ... Un dibuix a mà alçada et permetrà simplificar i ressaltar els elements de la zona d'estudi més rellevants en funció de les necessitats del teu treball. Pots completar el teu dibuix amb fotografies generals de la zona o de detalls. És convenient orientar bé el dibuix (indicant on estan els punts cardinals) a aquest efecte pots ajudar-te d'imatges aèries (Google Maps, ...) o d'una brúixola. En el croquis pots representar distàncies que pots mesurar directament en la zona (cinta mètrica, ...) Recull en el croquis tots aquells elements que et semblen d'interés, utilitza símbols il·lustratius per a representar-lo...

El nido de la urraca

Buscar este blog